Entre aquestes dues fotos han passat exactament 15 hores 59 minuts, el temps que he tardat en fer la travessa des de Matagalls a Montserrat. No havia fer mai una travessa tant llarga i tant dura (83 km amb 6 km de desnivell) i he patit moltíssim per acabar-la, en especial durant la última ascensió al monestir on simplement les cames m'han dit prou però després de 80 km (la meitat dels quals els he fet de nit i sol per la lesió del Jordi) no em podia permetre abandonar i ha sigut llavors quan ha aparegut un misteriós cartell amb el missatge "tu ets el camí" i he entès que calia seguir.
Demà no podré caminar d'agulletes i segurament els meus genolls em demanaran unes setmanes de repòs però avui, caminant en simbiosis entre centenars de persones, he disfrutat d'un esperit muntanyenc de companyerisme i superació que de ben segur m'impulsarà a més aventures com aquesta (recupera't aviat Jordi que la Pica ens està esperant).
Y una “maravillosa” sincronocidad ha provocado que recibiera hoy el apropiadísimo mensaje:
“La vida solo se puede comprender mirando hacia atrás, pero sólo se puede vivir mirando hacia adelante”
Gracias Alícia
Posted by: xavier | September 16, 2007 at 12:56 PM
Estas loco Xavi ¿seguro que no pillaste la moto? JAJA
Que desgracia la muerte de colin mcrae
Salu2
Posted by: ruben | September 16, 2007 at 01:30 PM
Ja veig que tens la cama be!!!
I am impress, es necessiten un parell ben posats per fer la Matagalls-Montserrat,
I am proud of you baby!
Posted by: imabu | September 16, 2007 at 03:12 PM
Mol be Xavi! segur que la satisfacio de l arribada compensa tot l esforç.
No et vas endur el ordinador a la mochila no? ;))
Bon dia y bona semana
Posted by: rosae | September 16, 2007 at 11:20 PM
"Tu ets la llum, tu ets el camí,
tu ets la fi del meu destí,
i quan a tu arribi
ja no hi haurà per on tornar.
Sento el cor, el sento a dintre,
sento algú a dins meu que crida,
diu que segueixi
encara que em senti feble.
Tant se val si d'un gra se'm fa una muntanya
tant se val el que hagi de passar per tu.
No m'importa que hagi de deixar la porta
ben oberta si és el que tu vols..."
Posted by: lax | September 16, 2007 at 11:26 PM
Eres un superhombre Xavi. Cuando ví tu tiempo en la maraton ya me pareció una pasada pero hacer 2 maratones seguidas por la montaña me parece una azaña solo a prueba de superhombres. No se de donde sacas el tiempo para entrenar.
Un abrazo y toda mi admiracion Xavi.
Ramón Miralles
Posted by: Ramón Miralles | September 16, 2007 at 11:32 PM
No forcis tant Xevi, algun dia faràs un pet. Amb lo bé que s'està al llit o de copes i tu fent animalades d'aquestes. Cuida't
Posted by: victor | September 17, 2007 at 12:35 AM
no comprendo el catalan pero tampoco a ti te comprendo polizon a venus
Posted by: flor | September 17, 2007 at 05:23 AM
http://www.youtube.com/watch?v=zh0VHcTO0Gw
Posted by: llum | September 17, 2007 at 05:25 AM
¿Del TT a la mochilla? vaya contrastos nen!
Ets la nova generació HASP : hippy aunque sobradamente preparado
Posted by: hasp | September 17, 2007 at 06:49 AM
ESTAS BOIG NANU! BEN BOIG
TA CRIDAT LA VEU DIVINA DE LA MORENETA?? JUAS
Posted by: oscar | September 17, 2007 at 11:17 AM
Et pega + aquesta sr.x
per mes que pugis muntanyes tu ets del mar.
La terra terra es el mar
http://www.youtube.com/watch?v=raJgjL-2qnE
Posted by: mar | September 17, 2007 at 03:10 PM
Estoy hecho pedazos. (Frankestein)
Posted by: coyote | September 18, 2007 at 07:20 AM
Tu ets el bosc. Em moc com gra de sorra
i al fons de tu m'has fet blau esteler
del teu amor. Ho diré enllà, diré
Posted by: brosa | September 18, 2007 at 01:02 PM