« Fair play en el Bernabéu | Main | Per molts anys iuna »

February 22, 2007

Comments

roma

Xavi, eres un romántico.

Si uno ama la vida, es romántico. Si uno observa los pájaros y se pregunta cómo viven, eso es romántico. Si juntos se preguntan sobre los misterios y milagros de la vida, eso es romántico. Romántico es estar en un estado de contemplación, gratitud, generosidad y ser amables el uno con el otro.

rosae

He mirat la recepta de les llenties amb xoriço al ou poché i se m'ha fet la boca aigua. Es molt maco el blog de la teva amiga i des d'avui té una seguidora més. Bon dia i bon profit.

lluis

Aquesta tal Marguerite es la LOCA DE BURINDI no? o potser es la LOCA DE BADALONA?? (..) Sigui d'on sigui comparteixo la lliçò.

LLUIS

TONI

IMPRESIONANTE LO DEL HUEVO "POCHE" Y LO "PETIT FOURS" QUE HE VISTO EN EL BLOG DELICIOSO.

XEVI, ME VOY A PASAR AL BLOG DE MARGUERITE ;)

TONI

un

Quines margarites més boniques, i quantes coses màgiques ens ensenyen. Una d´elles ens va visitar durant aquella idea tan rica però tant mal vestida anomenada forum de les cultures. Llavors entre altres joies, ens va regalar "mai, mai el mal tindrà l´última paraula, l´amor sempre surt guanyant"

Fa temps una senyora realment sàvia em va explicar que les nostres vides són com un arbre que es va ramificant. Hi ha branques, sobretot les primerenques que créixen amb força, que fan goig i de les quals n´estem més que orgullosos, sempre tenim la sensació que no moriran mai. Amb el temps però, aquestes s´adormen i sense saber com, aquella petita branca gairebé oblidada, recobra força i es fa tant o més llarga i bonica que l´anterior. I d´aquesta manera el nostre arbre mica en mica va creixent.

Sempre he cregut allò de que no és més ric qui més diners té, si no aquell que més amics té. Últimament passejant per aqui he tingut sana enveja al veure la quantitat d´energia que pot tenir algú per fer créixer tantes branques alhora. És normal doncs que alguna d´elles s´adormi, però qui sap, potser amb el temps aquesta reviurà. Perque recordem una de les genials margaritas, ... l´amor sempre surt guanyant.

xavier

Tant de bo aquestes branques adormides no s’acabin trencant, tant de bo la primavera arribi aviat i les faci florir de nou, tant de bo aquest primers rajos de sol us donin a tu i a la deliciosa margarita l’energia necessària per continuar regalant alegria.

Però passi el que passi, l’amor ja ha guanyat.

x

sol

cada mañana y tambien esta noche sigo encontrando mi alegría en vuetros "tesoros maravillosos". Gracias.

comida

El Mundo es una gran olla,
el corazón la cuchara.
Según como remuevas,
te saldrá la comida.


The comments to this entry are closed.

Companies:
Investments:
Projects:
One more thing:

facebook xavier verdaguer suscribir feed rss



Copyright © Xavier Verdaguer · mail · www.xavierverdaguer.com