Ja en van 85 i ningú em robarà el meu avi. El meu avi no va anar a Cuba ni ha sigut cap llop de mar, el meu avui és d'una terra de bruixes i bandolers, d'una terra de fonts enamorades i boscos multicolors, el meu avi és de la terra, el meu avi és la terra.
Quico, ja en van 85 i ningú ens robarà els capvespres vora el foc, ningú ens robarà la dansa amb la dalla, ni les cireres del pastorim, ni les nous de la pallissa, ni cap de les coses bones de la terra, de la teva terra, de tu.
Ja en van 85 i els teus ulls d'aigua continuen pintant la terra, amb la mateixa fermesa que una tarda d'agost van pintar el foc, amb la mateixa tendresa que una mati de novembre van pintar el cel.
Estimo la terra, estimo el meu avi, t'estimo Quico.