La sincronicidad de esta noche me lleva a recuperar un texto que escribí exactamente 5 años atrás en Cadaqués cuando descrubí definitivamente mi Cadaqués definitivo:
"La fi del Món..."
Inesperadament
he descobert la fi del món,
inequívocament. Definitivament.
Un lloc on la natura ha guanyat la batalla del temps,
definitivament, a perpetuïtat.
Una naturalesa d'una agressivitat inesgotable
que violentament es manifesta sobreposant-se a qualsevol raó.
Un lloc on el temps i l'espai s'han fos en una estranya dimensió.
Un lloc de magnitud divina
amb una ínfima però insubstituïble remor humana:
cossos nus damunt les roques,
mirades perdudes de pescadors immortals,
un ball desordenat de màstils
i la màgica presència de la petjada de l'artista.
Definitivament. La fi del món.
Un lloc sense retorn.
Un lloc de dualitats difuses,
el del i la mar,
el dia i la nit,
la vida i la mort.
Definitivament la mort,
Inequívocament la vida.
He descobert la fi del món
i alhora m'he descobert a mi mateix.
Un bon lloc per aprendre a néixer,
un bon lloc per tornar a morir.
xevi · cadaqués · estiu 2001
Quina poesia més maca. Sabia que escribies molt bé (inclús en els mails de feina) però no que eres tot un poeta. Segur que cadaques tambe te la teva petjada.
Posted by: rosae | September 07, 2006 at 08:53 AM
No entiendo el catalán pero lo intuyo... Reconstruyo el texto a través de su atmósfera...
Pescador inmortal, ése eres tú...
Posted by: yo | September 07, 2006 at 11:28 AM
desde lo alto os hablo, desde donde añado azul de muchos colores al otro azul que vuestros ojos ven
Posted by: sònia | September 08, 2006 at 05:24 AM